1.Introducció.

En els articles anteriors hem presentat algunes de les solucions de codi obert disponibles al llarg de tota la cadena de valor de la Smart City Des dels sensors i el maquinari, la tecnologia RDFI o de realitat augmentada que permet la captura de dades de la ciutat; les tecnologies M2M per a la transmissió de la informació us repositoris de dades, o la tecnologia Big Data que permet l’emmagatzematge, anàlisi i visualització de grans volums de dades, trobem solucions de codi obert, que en alguns casos com a el camp del Big Data estan marcant el camí a la resta d’aplicacions.

smartcity-open-data

En aquest article examinarem el paper que les tecnologies, metodologies i models de governança de codi obert stán jugant enels àmbit de les plataformes de provisió de serveis de la Smart City, per una banda, i en els propis serveis i aplicacions de laSmart City per o tre. Per començar farem una breu aproximació a les característiques i particularitats d’aquestes plataformes i serveis de la Smart City, per posteriorment most rar una selecció de projectes Europeus enfocats a la construcció de plataformesde provisió de serveis i / o al desenvolupament d’aplicacions per a la Smart City, en què les tecnologies obertes juguen un paper rellevant. Finalment mostrarem altres projectes fora de l’àmbit dels programes europeus que poden ser d’interès i inspiració en aquest àmbit.

2.La ciutat astuta: compartir, reutilitzar, cooperar.

Què fa a les ciutats intel · ligents? ¿C om són els serveis de la Smart City? Sobre quines bases comunes s’assenta el desenvolupament d’aquest tipus de ciutats? Quin és el paper de la tecnologia (programari, maquinari, estàndards), la metodologia i el model de governança del codi obert en el paradigma de la Smart City?

a ciutat intel · ligent té com a objectiu incrementar la qualitat de vida de la seva ciutadania a través de l’ús de tecnologia intel ligent Big Data, IOT i M2M, sensors, tecnologies mòbils, de visualització, 3D , plataformes cloud, plataformes open data) ,millorant la qualitat i eficiència dels serveis prestats tant pels organismes públics, com per les empreses, per tal de produir un desenvolupament de la ciutat econòmica i ambientalment sostenibl i. l objectiu final és satisfer les cada vegada més exigents i complexes necessitats de la ciutadania fent el millor ús possible dels recursos, que són per la seva banda, cada vegada mésescassos i decreixents 1 . Per aconseguir això la ciutat, com en qualsevol altra època de la història, es va a valer de les tecnologies del seu temps, que en l’actualitat són les tecnologies de la informació i la comunicació i especialment es tecnologies del que s’ha anomenat la Internet del Futur, que inclouria entre d’altres, identificació RFID, virtualització, tecnologies fotòniques, xarxes sense fils multimèdia mòbils, seguretat mòbil, tecnologies ràdio de banda ampla, xarxes de robots, interfícies humà-màquina multimodals 3D, intel · ligència ambiental (xarxes de sensors / actuadors) o tecnologies de l ocalización de precisió 2

La ciutat que advoca per l’ paradigma de la Smart City , més que intel · ligència, desplegaria, en paraules de lista de artner,Andrea Di Maio, tota la seva astúcia 3 , en la mesura que perseguiria provecha eficaçment el finançament disponible el quesignifica, reutilitza el que ja existeix en tots els àmbits, inclosa la informació o les dades, la tecnologia i la infraestructura per tal de garantir la sostenibilitat d’aquest model, tractaria d’aprofitar la col · laboració dels diferents actors dins i fora de les fronteres tradicionals. La ciutat intel · ligent no construeix més plantes de producció d’energia, el que fa és desplegar una xarxa elèctrica intel · ligent per fer un consum més eficient o dota als seus edificis de sistemes de generació d’energia sostenible per a l’autoconsum. Com veurem més endavant, l a ciutat intel · ligent crea les condicions socials, tecnològiques i culturals necessàries perquè n Ous serveis i aplicacions basats en tecnologia puguin ser desenvolupats de manera eficient, amb facilitat, seguretat i confiança.

3.complicacions intel · ligents per a ciutats astutes.

¿Q uè diferencia les aplicacions de la Smart City de la resta d’aplicacions? En “The Apps for Smart Cities Manifest ” 4 es defineixen aquest tipus de a licacions com aquelles que sent similars a les ap licacions convencionals, permetrien en combinació amb els dispositius mòbils, que sovint inclouen sensors, interaccionar amb maquinari generalment de codi obert) per connectar-se aespots de dades. Les pps de la Smart City es caracteritzen per estar orientades a l’empoderament de la ciutadania i els mercats long tail i per inclusió anar normalment elements com el crowdsourcing. A més d’utilitzar tecnologies mòbils convencionals, utilitzen tecnologia intel · ligent com la realitat augmentada, o sistemes operatius de codi obert com Android, maquinari obert com Arduino, BUG, Funnel, Gaines, Make controller, Wiring, Sun Spots, Pingüí, Firmata, entre d’altres .

Les aplicacions de la Smart City tenen els següents atributs:

Sensible: Els sensors mesuren el medi ambient.

Conectable: Una xarxa de dispositius porten la informació de les dades físiques recollides a través dels sensors al web.

Accessible: la majoria de la informació recollida del nostre entorn es publica a la web, i accessible per a l’usuari (web).

Ubiqua: L’usuari pot tenir accés a la informació a través del web, però el que és més important pot accedir a través del mòbil en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

Sociable: L’usuari pot publicar la informació a través de la seva xarxa social.

Es pot compartir : L’objecte en si mateix ha de ser accessible i direccionable (no només les dades) al manera d’una autèntica xarxa peer to peer.

Visible / augmentada: Per adaptar l’entorn físic, fent la informació oculta visible no només a través dels dispositius mòbils, sinó també a través dels objectes de la ciutat, com ara els senyals de trànsit.

4.Facilitadors de la Smart City.

Diversos són els temes d’interès q ue es s’està desenvolupant actualment en en el marc de les ciutats intel · ligent es i al voltant dels quals giren els serveis i aplicacions intel · ligents desenvolupats a la Smart City 5 :

a millora de l’eficiència en el consum d’energia i el transport;

a tecnologia i la innovació, que està convertint a les ciutats i als seus actors en sensors amb capacitat de comunicar les seves necessitats i respondre davant de determinats escenaris en temps real;

societat Smart intel · ligent i la ciutat col · laboradora, com a conseqüència, entre altres factors, de l’adopció per part de la ciutadania de noves tecnologies, com els smarthpones, que estan creant un escenari que propicia l’apoderament de la ciutadania a la sorra pública la participació de la ciutadania en els processos de innovació etc.

I l medi ambient, a través de la investigació en noves fonts d’energia, reducció del consum d’aigua i reducció d’emissió d’escombraries, etc.

planejament urbà i edificació, centrat en la construcció de ciutats a escala humana.

a mobilitat, basada en un nou paradigma derivat del canvi climàtic que planteja noves solucions basades en serveis d’infraestructures tecnològiques, electricitat, mobilitat multimodal, i espais i serveis compartits.

La g obernanza la economia, ja que les autoritats locals s’enfronten a les grans exigències del seu ciutadans, els quals tenen cada vegada més capacitat d’ influir en el govern de la ciutat.

n aquests àmbits és on el paradigma de la mart City es mostra com l’oportunitat de posar a disposició de la ciutadania, empresa i administracions to dóna una sèrie de nous i innovadors serveis i aplicacions assentats en quatre eixos o facilitadorsprimer pals :

el compromís i la participació de la ciutadania

l’accés obert a les dades

es tecnologies i la Internet del Futur

el desenvolupament de la ciutat com ecosistemes d’innovació avançats juny

Vegem cada un d’aquests elements amb més deteniment:

4.1 La ciutat participativa.

En paraules de l urbanista expert en Smart Cities, Pablo Sánchez hillón, la ciutadania és la columna vertebral de l’espai urbà per a una millor qualitat de vida. P er tant, quan els líders polítics busca noves oportunitats per al seu ciutats i desitja abordar el desenvolupament de la seva ciutat des del paradigma de la ciutat intel · ligent, el primer que han de fer és plantejar obertamentun debat sobre la pròpia identitat del seu ciutat , obtenir un adequat feedback de la seva comunitat pel que fa a les aspiracions i limitis; i tractar de maximitzar l’espai per a la participació ciutadana des del principi del projecte 7 .

4.2 La ciutat sensible, transparent, oberta i connectada.

En segon lloc, a obertura de les dades generades per la ciutat ia la ciutat, són el punt de partida per al sorgiment d’ iniciativesinnovadores capaços de proveir serveis i aplicacions basades en informació i tecnologia que va facilitar Arián noves relacions entre la ciutadania i seu govern Alhora, l’obertura de les dades de la ciutat p osibilita l’aparició de nous negocis basats en la transformació d’aquesta gran quantitat d’informació en coneixement agost . Aquest és un dels motius, juntament amb la transparència i la bona governança que ha fet que les i niciativas Open Data, es ext iendan arreu del món 9 . Els habitants de la ciutat amb els seus telèfons intel · ligents col hes , comptes xarxes socials, cases, oficines, consum d’energia, etc, van deixarndo ” rans “empremtes d’informació per tot arreu. Les ciutats es troben aquestes grans quantitats de dades o ” ig lliga “a cada cantonada : de sde els comptadors intel · ligents, a les etiquetes RFID, càmeres de seguretat, Foursquare, centres de transport, smartphones , centres de recerca, empreses de logística, xarxes de sensor és, ispositivos de cotxe , etc, i on hi ha tantes dades hi ha coneixement i noves possibilitats d’innovació.

pen data no es refereix únicament a l’obertura dels dades de l sector públic posat a disposició de la societat en plataformes públiques, sinó que abastaria també les dades produïdes pels ciutadans i les empreses privades qu ienes compartirien les seves dades amb les autoritats , qui al seu torn compartirien les dades públiques amb la ciutat .

4.3 La ciutat col · laboradora i innovadora.

Per donar resposta a les seves reptes les ciutats actuals estan obrint les seves dades desplegant metodologies de codi obertque estan permit anant les prersonas, la comunitat i les seves organitzacions desenvolupar continguts i aplicacions que deriven en innovació social i tecnològica i creixement econòmic. 10

A la ciutat entesa com un sistema d’innovació participen tots els actors de la cadena de valor: universitat, governs, empresa i ciutadans per crear projectes conjunts; anto les infraestructures, plataformes, com les metodologies d’avaluació es posen a disposició de tots aquests actors, oferint d’aquesta manera una major igualtat d’oportunitats i afavorint i donant suport a la innovació allà on pot sorgir amb major probabilitat, en molts casos les empreses petites, mitjanes o les molt petites 11 .

4.4 La ciutat com a plataforma de serveis.

Des del punt de vista tecnològic, les plataformes de provisió de serveis de la Smart City constituiran la base comuna tecnològica de la ciutat. stas plataformes ofereix un conjunt de mòduls que són comuns als múltiples serveis que s’ofereixen en el marc de la ciutat intel · ligent, són horitzontal és i escalable permet núm oferir serveis d’una manera segura i amb garanties de privacitat. 12

Rick Robinson, Executive Architect a IBM especialitzat en tecnologies emergents i Smart City assenyala que a l’hora dedesenvolupar serveis i aplicacions per a la Smart City 13 necessitaríem en primer lloc, i com ja hem indicat identificar quins serveis d’informació i tecnologia específics necessiten els ciutadans, les comunitats, les empreses, els emprenedors les empreses d’economia social per créixer i desenvolupar-se. En segon lloc, caldria proporcionar les ciutats les eines tecnològiques, plataformes, que els facilitaran el desenvolupament de les aplicacions i serveis.

Juanjo Ferro, arquitecte en cap de la plataforma FI-WARE (Internet Future Core Platform) afirma que er al desenvolupament d’aplicacions i serveis intel · ligents els desenvolupadors d’aplicacions necessita riguin disposar d’ plataforma que els permetés:

tenir accés en temps real a la informació de les infraestructures físiques de la ciutat;

que els facilitessin eines senzilles per gestionar grans conjunts de dades i transformar-los en coneixement,

benefi ar-se de la innovació oberta (open data, col · laboració),

accedir fàcilment al seu públic objectiu per fer negoci dels seus aplicacions,

tenir accés a tecnologies que garan teixin la seg uridad i la confiança dels usuaris finals de les aplicacions; i

mantenir una baixa i controlada inversió en infraestructures 14 .

Finalment, Robinson afirma que en un escenari en què les ciutats despleguen múltiples infraestructures d’informació,subministrades per múltiples proveïdors, el límit el posarien els estàndards i afirma que si volem fer de la ciutat un espai d’innovació ació, les infraestructures de la Smart City haurien de sustentar en els estàndards oberts i la interoperabilitat amb les tecnologies de codi obert. lgun us estàndards per a les infraestructures de la Smart City ja estan en marxa com ara els serveis web 15 i el protocol comú d’alerta (CAP) 16 , però molts altres hauran d’inventar i estendre. Com a exemple, IBM recentment va donar MQTT 17 , un protocol per a la informació de connexió entre els petits dispositius com sensors i actuadors en els sistemesde la Smart City a la comunitat Open Source.

Així doncs, veiem com d es de la Internet de les Coses ens aventurem a Internet de la nnovació. La creació dels serveis de la Internet del Futur sobre la marxa converteix els usuaris en desenvolupadors de serveis, desdibuixant la separació entre els actors de la ciutat. Per aquest motiu el rojecte Europeu Webinos, que és una lataforma pen Ource per a la creació d’aplicacionsweb, afirma que és necessari un comunitat d’innovació oberta per a la web i la tecnologia de codi obert, amb un model de gogovernança de codi obert; accelerar el procés de estàndard ització d’aquests entorns oberts, donant a les múltiples parts implicades l’oportunitat d’innovar en col · laboració amb els seus competidors, però en un escenari que redueixi al mínim el risc comercial per als participants 18 .

Altres projectes europeus relacionats amb la Internet del Futur, destaquen la importància de les tecnologies i metodologies del codi obert , en el marc de les ciutats intel · ligents Concretament, el projecte FIREBALL Future Internet Research and Experimentation By Adopting Living Labs, towards Smart Cities 19 , afirma que per a un gestió eficaç i racional de les Smart Cities és essencial c ompart anar les aplicacions, utilitza les solucions existents i provades, posant el punt de mira en les solucions decodi obert i el cloud, va adoptar ar 01:00 perspectiva a llarg termini sobre les solucions i les dades, posant l’accent en la sostenibilitat / viabilitat de les solucions.

As í doncs, l es tecnologies de codi obert faciliten d’una banda, la configuració de la Smart City des del punt de vista tecnològic, però a la vegada, ofereixen un model de creació social de la ciutat participatiu, col · laboratiu i obert en què els diferent actors implicats poden treballar per solucionar problemes complexos tant des del punt de vista tecnològic, com social o polític.

5.lataformas i serveis de la Smart City en el marc de la UE.

La UE està destinant milers de milions d ‘€ al desenvolupament de projectes in ovadores i de R + D en el marc de la Internet del Futur i la Smart City 20 . Alguns dels més importants, tenen com a objectiu el desenvolupament de plataformes i serveis comuns a nivell europeu que permetin el desenvolupament i desplegament de les ciutats intel · ligents i la provisió es serveis basats en Internet de l’ utur 21 . Per assolir aquests objectius alguns d’aquests projectes estan utilitzant tecnologies i metodologies de codi obert i alliberant les seves solucions totalment o parcialment com open source. A continuació mostrem aquests projectes.

5.1 Smart Objects for Intelligent Applications Sofia ).

Sofia 22 ha estat un projecte d’I + D + I desenvolupat entre 2009 i 2011, en ​​el marc de la Iniciativa ecnológica Conjunta ARTEMIS23 . Amb l’objectiu de connectar el món físic amb el món de la informació s’ha desenvolupat 01:00 plataforma basada en tecnologia web semàntica, interoperabilitat i xarxes de sensors intel · ligents , que permet l’automatització de l s ciutats, edificis i automòbils, així com la provisió de serveis intel · ligents i personalitzats, per exemple, geolocalització, informació de context de detecció de moviment a través de dispositius mòbils.

En el projecte han participat divuit socis de diferents països de la UE, tant entitats públiques, com privades. on l’objectiu que els avenços aconseguits en el projecte, gràcies als fons públics, est én disponibles perquè otr us actors puguin adoptar, otes les solucions tècniques desenvolupades en el marc del projecte són de codi obert i s’ha creat una comunitat al voltant del mateix. Això ha possibilitat per exemple, que un dels socis del projecte, en concret l’empresa Indra ha ja llançat el seu pròpia Plataforma Urbana de Interoperabilitat (UOIP) , anomenada Atenea 24 que està basada en els resultats obtinguts en el programa europeu de R + D + i.

5.2 Webinos.

ebinos 25 és un projecte finançat per la UE amb l’objectiu d’oferir una plataforma de codi obert i components de programari per a la Internet del Futur que permet el desenvolupament d’ aplicacions web per a ser usades en múltiples dispositius ( mòbil, PC,solucions multimèdia domèstiques , com el televisor i dispositius per al cotxe . El projecte ebinos compta amb més de vint socis de tot Europa, des institucions acadèmiques, empreses dedicades a la investigació , empreses de programari, fabricants de dispositius i fabricants d’automòbils. ebinos és una “plataforma de serveis” en el marc del Programa de la UE FP7 ICT, amb un pressupost de 14 M €, dels quals 10 M € són fons de la UE. Un cop finalitzi el projecte el 2013, una fundació continuarà amb el treball d’acord amb un programa d’afiliats llançat a l’agost de 2011, que busca atraure altres organitzacions per ajudar amb el treball i el desenvolupament de les especificacions de la plataforma.

ebinos és una “plataforma de serveis” en el marc del projecte de Programa de la UE FP7 ICT (feu clic per obtenir més informació). Les tecnologies desenvolupades en el marc del projecte poden ser adaptades per desenvolupar aplicacions de ciutats intel · ligents permetent que la ciutat actuï com o na plataforma de serveis d’aplicacions.

5.3 nternet Future Core Platform: FI-WARE.

La plataforma FI-WARE 26 s’està desenvolupant com a part de la iniciativa Internet del Futur FI- PPP (Future Internet Private Partnership Programme) 27 llançada per la Comissió Europea en col · laboració amb la indústria de les TIC amb l’objectiu principal de promoure una visió compartida per a l’harmonització de les plataformes tecnològiques a escala europea i la sevaimplementació , així com la integració i l’harmonització de l us marcs legals, polítics i regulatoris rellevants . Tal com s’estableix a l’Agenda Digital Europea , aquests són considerats com a requisits previs per a la realització d’un Mercat Únic Digital Europeu(DSM) i, més en general, una societat del coneixement incloent.

La plataforma FI-WARE té com a objectiu proporcionar un marc per al desenvolupament d’aplicacions intel · ligents a Internet del Futur. FI-WARE oferirà una infraestructura de serveis innovadora que estarà basada en elements (anomenats habilitadors genèrics), que ofereixen funcions comuns reutilitzables i compartiu es fent més fàcil desenvolupar aplicacions de la Internet del Futur en múltiples sectors, construint la veritable base de l a Internet del Futur.

El projecte desenvoluparà specificaciones cobertes de Facilitadors enéricos, juntament amb una implementació de referència de les mateixes disponible per a anàlisi . D’aquesta manera, es pretén desenvolupar les especificacions de treball que influeixen aniran a les normes de la Internet del Futur.

L’Arquitectura de Referència de la plataforma FI-WARE s’estructura en una sèrie de capítols tècnics, a saber:

Dades / Gestió de context 28

Habilitació dels serveis de la Internet de les Coses (Iot) 29

Seguretat 30

Cloud Hosting 31

Interfície a xarxes i dispositius (I2ND) 32

Ecosistema de Serveis i Aplicacions / i Marc de ntrega 33

Precisament i n aquest últim capítol de serveis i aplicacions s’emmarquen el Repositori i el Marketplace, que han estatdesenvolupats per SAP il iberados amb la llicència de codi obert BSD. Ambdues solucions estan disponibles a github L’ Repositorio 34 és un facilitador bàsic del framework de Negoci de FI-Ware proporciona una API uniforme consistent amb les descripcions de serveis USDL i els arxius de mitjans associats a les aplicacions del framework de negoci . Un proveïdor de serveis pot utilitzar el epositorio per publicar la descripció de diversos aspectes del servei d’acord amb un Llenguatge Unificat deDescripció del Servei (USDL).

Pel que fa al Marketplace 35 , és un instrument per facilitar el comerç d’aplicacions , que serveix com a punt de trobada entre venedors i compradors. La funcionalitat bàsica del Marketplace és proporcionar una interfície de servei uniforme per descobrir icasar les ofertes d’aplicacions i serveis dels diferents proveïdors i orígens (per exemple, publicats per diferents botigues) amb la demanda dels consumidors. L’ funcionalitat central proporciona una base per l’ampliació de serveis en funció de l’àmbit i la naturalesa dels mercats de destinació.

A més, altres dels facilitadors eines de la plataforma contenen eines Open Source o està llicenciats amb llicències lliures .

Per exemple entre els components de Big Data Analysis GE 36 es troben la base de dades MongoDB o el sistema d’arxius distribuïts Apache HDFS. altre exemple el trobem en i Mashup d’aplicacions Wirecloud 37 el otor de xecució es posa a disposició com a codi obert amb la llicència Affero General Public License version 3 (AGPL v.3).

5.4 OPENCities: OSN Platform

Open Cities és un projecte cofinançat per la Unió Europea que té com a objectiu validar la forma d’abordar, per part del sector públic les metodologies d’innovació obertes orientades al usuari n un escenari de provisió de Serveis de la Internet del Futur en el marc de les Smart Cities El projecte té com a objectiu l’aprofitament de les eines, proves i plataformes existents en i àmbit delCrowdsourcing, Open Data Fibra òptica oméstica i les EDES obertes de ensores en set ciutats europees : Hèlsinki , Berlín, Amsterdam, París, Roma, Barcelona i Bolonya.

En el marc d’aquest projecte s’ha desenvolupat la Open Sensor Network Platform 38 , que es distribueix sota la llicència Apache License 2.0 permet l’emmagatzematge de dades, tant estàtics com dinàmics procedents de xarxes de sensors i facilita les eines necessàries als desenvolupadors perquè puguin crear aplicacions i serveis a partir d’aquestes dades.

5. 5 PEOPLE: Smart Cities for Smart Innovation

PEOPLE és un altre projecte de col · laboració i privada finançat per l’ Programa Marc de Competitivitat i Innovació en l’àrea de Smart Cities. PEOPLE s i centra en l’àmbit dels serveis i aplicacions de les ciutats intel · ligents, en concret, el projecte lloc en marxa setze serveis Intel · ligents O pen Ource, d’Internet, en quatre ciutats europees: Bilbao (Espanya), Bremen (Alemanya), Thermi (Grècia) i Vitry sur Seine (França).

Els serveis d esarrollados s’integren, componen i implementen a partir de les dades generades pels ecosistemes urbans, per aquest motiu s’ha establert un model Open lliga i fluxos d’informació per als proveïdors de serveis. més tots els serveis iaplicacions d’aquest projecte tenen el seu codi font està disponible com a codi obert per la majoria dels projectes s’ha creat una comunitat. L’objectiu és que les solucions de serveis intel · ligents desenvolupades puguin compartir a nivell paneuropeu.

A continuació es mostren alguns dels serveis intel · ligents codi obert posats en marxa en el marc del projecte 39 :

HoyRespiro: In formació georeferenciada sobre qualitat de l’aire, nivells de pol · len i informació meteorològica.

3DWalkingTour: Pàgina web amb una guia turística a través de vídeo en tres dimensions.

GeoCur: Informació georeferenciada sobre activitats i cursos a la ciutat de Bilbao.

Servei d’Informació Local:L’aplicació proporciona l’usuari informació sobre el trànsit, horari d’autobusos, el temps, així com la qualitat de l’aire.

Millorar la teva ciutat: L’aplicació permet a la ciutadania informar de problemes detectats en la seva ciutat a través d’Internet, mitjançant l’ús de pc o telèfon intel · ligent L’eina es centra en un mapa web on es reflecteixen els comentaris dels cuidadnos , els quals poden proposar solucions, afegir vídeo i fotos, i ser informats sobre l’estat de resolució de la incidència L’aplicació també disposa d’un servei de a lertas per correu electrònic.

Mercat virtual de la ciutat: Aquesta aplicació representa el mercat de Thermi i se centra en les ofertes, promocions i descomptes disponibles a les botigues de la ciutat. L’accés a les botigues es realitza a través de pc , telèfons mòbils, codis QR disponibles en els espais físics del centre de la ciutat. L’aplicació compta amb un inventari digital de les empreses i professionals de la ciutat El mercat pot actuar com un observatori de preu s. Finalment, el mercat virtual pot incorporar característiques de xarxes socials permeten als visitants valorar productes i serveis, així com per suggerir ofertes als seus amics.

Eina per trobar apartat ments: L’eina proporciona informació en temps real sobre la disponibilitat d’aparcaments en els pàrquings del centre de la ciutat, tant disponibilitat, com a preu. A l’aplicació s’accedeix a través de web o smartphones.

SenseTheCity:És una aplicació web de codi obert que rep i ​​visualitza les dades sobre contaminació de l’aire recollits per una xarxa de sensors desplegats per la ciutat.

5.6 ICOS: Comunitat Open Source per a les Ciutats Intel · ligents

En el marc del projecte PEOPLE que acabem de veure s’ha desenvolupat més una interessant iniciativa anomenada ICOS-Intelligent / Smart Cities Open Source Community i que consisteix precisament en una comunitat de desenvolupadors, planificadors, enginyers i usuaris que treballen en el camp de les ciutats intel · ligents o Smart ities. La comunitat està orientada a qualsevol persona que estigui interessada en el desenvolupament de les ciutats intel · ligents i busqui aplicacions i solucions de codi obert que s’hagin aplicat amb èxit en altres ciutats. Des del punt de vista de l’oferta tecnològica, el portal es dirigeix ​​a els desenvolupadors perquè puguin difondre les aplicacions i solucions que han creat. Des del punt de vista de la demanda, ICOS està dirigit a les autoritats municipals, gestors d’infraestructures i serveis públics de la ciutat, així com totes aquelles persones interessades a utilitzar solucions de Smart Cities amb la finalitat d’augmentar la competitivitat, la cohesió i la sostenibilitat de la ciutat.

En ICOS trobem un registre de 40 aplicacions open source implementades en el marc de les ciutats intel · ligents. Es poden buscar les aplicacions intel · ligents, per tipus de llicència, per funcionalitat innovació econòmica, qualitat de vida, infraestructures i utilitats, govern de la ciutat, o aplicacions de caràcter més general o pel tipus de programari intel · ligència col · lectiva, open data , data mining, eines de comunicació, visualització de la informació, crowdsourcing etc . A continuació mostrarem algunsexemple d’aquestes aplicacione s:

Zanby 40 : és una plataforma de programari per a la comunitat empresarial que ofereix eines de col · laboració i organització a les comunitats. Zanby es proporciona com un servei web per a tot tipus de grups-des peti associacions de barri, al es grans organitzacions empresarials. juda a les empreses a adaptar-se a una nova definició d’empresa, usant els principis de les xarxes socials i permet treure més partit a la inversió de l’empresa en back office i aplicacions d’ERP, facilitant la gestió de la relació de l’empresa amb la web social. Té llicència GPLv3 .

OpenSpending 41 : ofereix un sistema fàcil de carregar, explorar i compartir les dades de les finances públiques – com ara pressupostos o bases de dades de despesa. Tot i que ofereixen funcions de cerca i visualització per examinar minuciosament les dades financeres, el nostre API és encara més potent: permet a qualsevol crear fàcilment les seves pròpies visualitzacions i aplicacions pressupostàries, sense necessitat de construir el seu propi backend. El lloc s’ofereix com un servei gratuït. Tot el codi, el contingut i les dades es comparteixen i amb llicència oberta.

5. City S ervice evelopment it: CitySDK

En l’àmbit de la provisió de serveis per a la Smart City trobem CitySDK 42 , un conjunt d’eines de codi obert per al desenvolupament de serveis digitals a les ciutats. CitySDK i s la unificació de diferents parts i components de diverses plataformes de programari / maquinari de les mart ities, que es posen a disposició dels desenvolupadors de les aplicacions de serveis. Aquest conjunt d’eines agrupa “tot el que els desenvolupadors necessiten per aconseguir desenvolupar aplicacions paneuropees de serveis per a la Smart City on facilitat “. n aquest sentit, CitySDK és o ecosistema sòcio-tecnològic de programari onde les infraestructures de la ciutat actuen com una plataforma habilitadora de la innovació 43 .

El Kit d’ eines es compon d’interfícies de serveis digitals oberts i interoperables, així com els processos, directrius i normes d’usabilitat. També compta amb “app store” per a la ciutat que permet la transferència de les aplicacions entre les ciutats. Amb aquest model permet una ut ilización més eficient de l’experiència i el saber fer de les comunitats de desenvolupadors que s’han d’aplicar en el desenvolupament de serveis de la ciutat.

CitySDK és un projecte de 3,4 milions d’euros, finançat en part per la Comissió Europea. Es tracta d’un projecte pilot tipus B l’ ICT Policy Support Programme of the Competitiveness and Framework Programm . S’estén des de gener 2012 a juny 2014.

El project té 22 socis, entitats tan o públiques com privades, de ciutats d’Europa com: Hèlsinki, Barcelona, ​​Amsterdam, Manchester, Lamia, Istanbul, Lisboa i Roma.

En el projecte, es completa amb l’aplicació pràctica d’aquest conjunt d’eines n les àrees de participació, mobilitat i turisme, on a partir de les eines Open Source de CitySDK es van a desenvolupar una sèrie de serveis que veurem a continuació:

Serveis de P articipació iudadana 44 s’està desenvolupant un pilot en Helsenki, que posteriorment es replicarà a la resta de ciutats participants, i que consisteix en l’habilitació d’ una plataforma open data que permet la participació en temps real delsciutadans en els assumptes municipals. quest projecte es basa en la tecnologia Open311 45que és un protocol obertestandarditzat per a la localització basada en el seguiment col · laboratiu de problemes, denominatGeoReport v2. Aquest protocolté amb una àmplia varietat de tecnologia de codi obert 46 per a la seva implementació.

Serveis Turístics basats en la localització mòbil: El pilot, que s’està desenvolupant actualment a Lisboa, té com a objectiu final la creació d’un mercat a escala europea per a les aplicacions turístiques basades en Open Data posades a disposició per les Entidade s públiques o privades . Des del punt de vista tecnològic el principal resultat del projecte pilot serà l’API final per accedir auntos de nterés (POI), utas i nformació de Ventós que, un cop implementades, permetran la transferència fàcil d’aplicacions entre les ciutats que usen CitySDK. El pilot de turisme intel · ligent utilitza les dades oberts existents a les ciutatsciutats, així com les interfícies obertes, i la informació procedent de multitud de fonts de relacionada amb els punts d’interès i esdeveniments.

Serveis de l’àmbit de la M obilitat Amsterdam líder el pilot, que consisteix en una sèrie de serveis basats la combinació dedades d el trànsit en temps real procedents de diverses fonts. El servei de mobilitat intel · ligent permit anirà que el ciutadà escullila seva opció de transport més convenient, inform altres viatgers sobre els embussos de trànsit o sobre on prendre el millor cafè de la ciutat a l’espera d’un autobús. L’ aplicació mòbil de codi obert “Assistent Personal de Viatge” utilitza la geo-localització,així com informació sobre les preferències dels ciutadans informació en temps real, procedent de multitud de fonts d’informació,sobre la situació ció del transport públic i la situació del trànsit.

5. i-SCOPE: erveis interoperables d’Smart City a través d’una plataforma oberta per als ecosistemes urbans

i-SCOPE 47 és un altre projecte d’innovació en el marc de les ciutats intel · ligents en el qual es combina el desplegament de plataformes més i la provisió de serveis pilots a la ciutadania a partir d’aquesta plataforma. És un projecte finançat per la iniciativaCIP / ICT PSP 48 a través de l’Objectiu 5.1: Open Innovation for Internet-enabled Services in ‘Smart Cities’. El projecte que es està desenvolupat actualment, es va iniciar el 2012, té una durada de 36 mesos compta amb la participació de 22 socis de diferents països.

i-SCOPE ofereix una lataforma coberta nteroperable de erveis per a la Smart City de codi i estàndards oberts 49 .La plataforma i íntegra diverses tecnologies existents com la federació de serveis web interoperables que garanteixin la interoperabilitat mitjançant suport d’estàndards OGC 50 . Mitjançant la plataforma es desenvolupa serveis 3D per la ciutat intel · ligent , basats odels d’Informació Urban 3D (UIM) interoperables creat a partir d’informació geoespacia l precisa escala urbana, basa dóna en l’ús de CityGML 51 .

Els s erveis intel · ligents seran accessibles a través d’un client 3D basat en la web, així com a través d’aplicacions mòbils. Per a això i-SCOPE implementa tecnologies basades en la geo localització desenvolupa sistemes fiables segur us per garantir laprivacitat el major nivell de protecció de la informació dels usuaris. Finalment en i-SCOPE s’utilitzen tecnologies d’Internet ultraràpides (fibra òptica a escala regional, xarxes).

n el projecte, a més dels experts i tècnics estan involucrats centenars de ciutadans dels diferents països que provaran i s’avaluaran els serveis que es posin en marxa a través de la plataforma 52 .

Els serveis interoperables que van a pilotar són els següents:

illora de la inclusió i la mobilitat de les persones gent gran amb discapacitat a través d’un ervei capaç de configurar rutes de us personal amigables que representa n de manera detallada les característiques i les barreres.

Optimització del consum d’energia a través d’un servei per a l’avaluació precisa del potencial de l’energia solar en la construcció dels edificis.

onitoreo ambiental en temps real dels nivells de soroll a través dels telèfons mòbils dels ciutadans que actuaran com a sensors recollint aquesta informació.

El kit d’eines i-SCOPE serà de codi obert 53 . És a dir, les especificacions creades durant el projecte, en concret , l’extensió de lactual estàndard CityGML i les 03:00 xtensiones de ominio de plicació que es crearan per als escenaris del projectes’alliberaran amb llicències open source.

D’altra banda el I EIG (European Economic Interest Grouping) serà responsable del desenvolupament i manteniment futur de l toolkit i-SCOPE.

6. Altres p lataformas i aplicacions open source per a la Smart City

Fora de l’àmbit dels projectes Europeus volem destacar altres iniciatives en l’àmbit de les plataformes i aplicacions de la Smart City

6.1 Waspmote: Plataforma Open Source per a la Internet de les Coses

Waspmote, Plataforma de Xarxes Sense Fils de Sensors 54 de l’empresa aragonesa Libelium, és un exemple de plataforma de codi obert capaç de tractar amb diferents tecnologies, protocols de comunicació i bases de dades de sensor és, que permet als desenvolupadors dissenyar i desplegar aplicacions de sensors per a la Smart City. Waspmote és una plataforma horitzontal i modular , especialment orientad als desenvolupadors, que treballa amb diferents protocols ZigBee, Bluetooth, 3G/GPRS) i freqüències (2.4GHz, 868MHz, 900MHz) sent capaç d’aconseguir distàncies de més de 12km. Compta amb una manera d’hibernació que permet estalviar bateria quan no està transmetent i amb plaques de sensors per a aplicacions particulars .Actualment hi ha més de 50 sensors disponibles (humitat, temperatura, radiació, infrarojos, etc) i un entorn de desenvolupat integrat (llibreries API i compiladors) complet i de codi obert que fa molt fàcil el desenvolupament d’aplicacions.

Waspmote compte més de 2.000 desenvolupadors entre les empreses més importants del món , així com desenvolupaments en més de 75 països. ents d’aplicacions s’han desenvolupat sobre la plataforma de codi obert Waspmote.

Alguns exemples de desplegament de serveis per a la Smart City a partir de la utilització de la plataforma open source Waspmote són:

Projecte Smart Aparcament a Santander 55 per monitoritzar les places d’aparcament disponibles.

Projecte PRETESIC 56 a València per monitore ar la xarxa de clavegueram sanitari de València en temps real, per tal de determinar la qualitat de l’aigua i definir si els elements que es troben dins de la xarxa funcionen correctament.

Projecte RESCATEME 57 , a Salamanca, per mesurar la qualitat de l’aire.

Projecte SISVIA “Vigilància i Seguiment Ambiental” a Astúries per a la detecció d’incendis forestals.

6.2 Code for America Commons (CfA Commons)

Als EUA trobem el projecte Code for America Commons 58 . Es tracta d’un projecte creat per Code for America en col · laboració amb Open Plans, anzado el 2011, com un experiment de col · laboració en matèria d’innovació ciutadana i que ha evolucionat fins a convertir-se en l’actualitat en una oferta independent. El projecte parteix de la premissa que els governs poden fer un millor úsdels diners que inverteixen en tecnologia, treballant junts per resoldre problemes comuns. l objectiu del projecte és ajudar a les autoritats a què comparteixin els seus solucions, coneixements i millors pràctiques. El projecte està compost per 01:00 directori d’aplicació comunes i la base de coneixements Wiki Commons. El directori d’apps o IVIC Commons Marketplace, actualment en fase beta, línia a les ciutats al voltant de les tecnologies que compren i desenvolupen fomentar camino una comunitat compromesa amb els responsables públics de la presa de decisions, les organitzacions i els proveïdors de tecnologia.

En el Civic Commons Market trobem apps organitzades pel tipus de programari (CMS, Integració de dades, HRM, etc), per funcionalitat, o per llicència. Així mateix apareix un rànquing de les solucions més utilitzades. En l’actualitat hi ha un total de 72 aplicacions amb llicències de codi obert (GPL, Apache, MIT i BSD). A continuació o parell d’aplicacions d’exemple exemple:

FixMyStreet 59 : permet a qualsevol ciutadà reportar a l’Ajuntament qualsevol problema que detecti a la ciutat.

Open Legislation 60és un servei que permet als ciutadans navegar, cercar i compartir informació legislativa, així com un ofereixservei que permet a les aplicacions que accedeixen a les seves dades bàsiques a través d’una API robusta.

6.3 Open City: App s per a la Societat Civil construïdes amb Open Data

També als EUA però a nivell local, en concret a la ciutat de Chicago trobem la iniciativa ciutadana pen ity, que és un projecte d’un grups de voluntaris que creen aplicacions per a la mart ity utilitzant les dades obertes de la ciutat, amb l’objectiu demillorar la transparència i el coneixement del govern per part de la ciutadania. Actualment compten amb 10 aplicacions, de codi obert sota la llicència MIT. Algunes d’aquestes aplicacions:

2nd City Zoning 61 : 2nd City Zoning és una mapa interactiu que permet saber com edifici està dividit en zones, permet situar elsnegoci i explorar patrons de zonificació de la ciutat. Per fer que el codi de zonificació de Chicago fos ” digerible “pels humans, els desenvolupadors es va inspirar aron en el joc Sim City 2000.

Edif ece 62 : és una sèrie de mapes que explorar el medi ambient construït de Chicago, de sde l’impacte ecològic de les àrees edificades, a les violacions de demolicions i noves construccions.

How s Business? 63 : frece un panell de l’economia local de Chicago. Utilitza les dades obertes de la ciutat de Chicago, l’Oficina d’Estadístiques Laborals i l’Institut Woodstock per mostrar com diversos indicadors econòmics han mostrat una tendència des de 2005.


Data: 12/03/2012.

Autora: Ana Trejo Pulido.

 


Referències

1 Una anàlisi complet en “ The Future of Shrinking Cities – Problems, Patterns and Strategies of Urban Transformation in a Global Context. ” Disponible a: http://metrostudies.berkeley.edu/shrinking.html

2 Més informació sobre aquest tipus de tecnologies en“Internet del futur: visió i tecnologies implicades” CITIC (Cercle d’Innovació en les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions). Col · lecció d’Informes de Vigilància Tecnològica madri + d. Disponible a: http://www.madrimasd.org/tic/Informes/default.aspx

3 Fuente: http://blogs.gartner.com/andrea_dimaio/2012/12/14/smart-cities-are-not-intelligent-they-are-astute/

4 Font: http://www.appsforsmartcities.com/?q=manifesto

5 Al Smart City Expo World Conggress 2012 s’identifiquen aquestes àrees d’interès, la seva memòria està disponible en:http://media.firabcn.es/content/S078012/SmartCity2012Memoria.pdf

6 Més informació: http :/ / www.slideshare.net/openlivinglabs/mcam-eurocities-25-january-2012-final

7 Fuente: http://www.smartcityexhibition.it/i-protagonisti/pablo-sanchez-chillon-cittadino-e-spina-dorsale-della-smart-city-2/?lang=en

8 I l “Estudi de caracterització del Sector infomediari a Espanya” 2012, s’estima en un volum de negoci per al sector infomediari a Espanya d’entre 330 M i els 550 milions d’euros, procedent de la reutilització d’informació únicament del sector públic. Disponible en: http://datos.gob.es/datos/sites/default/files/files/estudio_infomediario/Info_sector%20infomediario_2012.pdf

9 En data.gov trobem un llistat de 39 països, 115 regions, 40 estats nord-americans i 21 ciutats nord-americanes que estan desenvolupant projectes open data amb l’objectiu de democratitzar l’accés a les dades públiques i promoure la innovació. Més informació a: http://www.data.gov/opendatasites

10 Més informació a: http://datascienceseries.com/assets/blog/Greenplum-Open_Data_Power_Smart_Cities-web.pdf

11 Un definició sobre els Living Lab està disponible en: http://openlivinglabs.i2cat.cat/documents/Europai2010_infonomia.pdf

12 Font: Smart Cities : un primer pas cap a la Internet de les coses. Disponible a:http://www.fundacion.telefonica.com/es/que_hacemos/media/publicaciones/SMART_CITIES.pdf

13 Fuente: http://theurbantechnologist.com/2012/08/13/the-amazing-heart-of-a-smarter-city-the-innovation-boundary/

14 Font: https://connect.metropolia.fi/p96d6wpzgrj/?launcher=false&fcsContent=true&pbMode=normal

15 Més informació a: http://en.wikipedia.org/wiki/Web_service

16 Més informació a: http://www.incident.com/cap/what-why-how.html

17 Més informació a: http://mqtt.org/

18 Font: http://cordis.europa.eu/fetch?ACTION=D&CALLER=OFFR_TM_EN&RCN=7990

19 Font: http://www.anci.it/Contenuti/Allegati/White% 20paper% 20Fireball% 20su% 20Smart% 20City.pdf

20 Per ampliar informació sobre les polítiques de la UE en aquest àmbit, vegeu: Horizon 2020 & EC Innovation policy and Smart Cities EIPby director Mario Campolargo, European Commission, Directorate F: Emerging Technologies and Infrastructures. DG INFSO. Smart Cities & the Future Internet organised by Fireball, Eurocities and ENoLL on January 25th, 2012. Disponible a:http://www.slideshare.net/openlivinglabs/mcam-eurocities-25-january-2012-final

21 Per a una visió dels projectes sobre Smart Cities finançats per la UE vegeu: Smart Cities Portfolio of Projects. Disponible a:http://cordis.europa.eu/fp7/ict/fire/connected-smart-cities/csc_en.html En el marc de

En l’àmbit de Programari & Service Architectures and Infrastructures trobem els següents projectes:http://cordis.europa.eu/fp7/ict/ssai/projects-call5_en.html # srt-15

22 Més informació en: http://www.sofia-community.org/ Y en: http://www.indracompany.com/noticia/indra-disena-una-plataforma-urbana-para-gobernar-las-smart-cities

23 L’empresa comuna Artemis és organisme comunitari dotat de personalitat jurídica. Es crea per un període que finalitza al 31 de desembre de 2017, per executar una iniciativa tecnològica conjunta sobre sistemes de computació encastats. Els sistemes de computació encastats, encara que invisibles, contribueixen en gran manera a millorar la nostra vida quotidiana. Així mateix, ofereixen aplicacions industrials avançades amb efectes positius per a l’economia europea. Per afavorir les economies d’escala, reduir els costos i estimular la comercialització de productes basats en aquestes tecnologies, la Unió Europea (UE) posa en marxa una associació públic-privada en l’àmbit de la investigació sobre la computació encastada en forma d’una iniciativa tecnològica conjunta, aplicada per l’Empresa Comuna Artemis. Més informació a:http://europa.eu/legislation_summaries/information_society/other_policies/i23045_es.htm

24 Més información: http://www.indracompany.com/prensa/actual-indra/edition/2013/1/nace-atenea-la-plataforma-urbana-para-gobernar-smart-cities-16218

25 Més informació a: http://www.webinos.org/about-webinos/

26 Lloc web del projecte: http://www.fi-ware.eu/

27 Més informació a: http://www.fi-ppp.eu/

28 Més informació a: http://forge.fi-ware.eu/plugins/mediawiki/wiki/fiware/index.php/Data/Context_Management

29 Més informació en: http://forge.fi-ware.eu/plugins/mediawiki/wiki/fiware/index.php/Internet_of_Things_(IoT)_Services_Enablement

30 Més informació: http://forge.fi-ware.eu/plugins/mediawiki/wiki/fiware/index.php/Security

31 Més informació: http://forge.fi-ware.eu/plugins/mediawiki/wiki/fiware/index.php/Cloud_Hosting

32 Més información: http://forge.fi-ware.eu/plugins/mediawiki/wiki/fiware/index.php/Interface_to_Networks_and_Devices_(I2ND )

33 Més información: http://forge.fi-ware.eu/plugins/mediawiki/wiki/fiware/index.php/Applications/Services_Ecosystem_and_Delivery_Framework

Repository Reference Implementation by SAP: https://github.com/service-business-framework/Repository-RI Repository in the Fi-Ware Catalog: http://catalogue.fi-ware.eu/enablers/repository-sap-ri

35 Marketplace Reference Implementation by SAP: https://github.com/service-business-framework/Marketplace-RI

Marketplace in the Fi-Ware Catalog: http://catalogue.fi-ware.eu/enablers/marketplace-sap-ri

36 Més informació a: http://catalogue.fi-ware.eu/enablers/bigdata-analysis-samson

37 Més informació: http://catalogue.fi-ware.eu/enablers/application-mashup-wirecloud

38 Més informació a: http://opencities.upf.edu/osnweb/

39 Una descripció de tots els serveis desenvolupats en PEOPLE, així l’accés als mateixos, el codi font, la documentació i les comunitats està disponible en: http://www.people-project.eu/portal/

40 Lloc de l’aplicació i comunitat http://zanby.com/

41 Lloc web de l’aplicació en: http://openspending.org/about/contact.html

42 Més informació a: http://www.slideshare.net/fullscreen/adrianslatcher/citysdk/2

43 Fuente: http://ec.europa.eu/information_society/activities/livinglabs/docs/workshop_2012-01-24/factsheets/citysdk_fact_sheet_2011-09-12.pdf

44 Més informació a: http://www.citysdk.eu/participation/

45 Més informació a: http://open311.org/

46 El llistat de recursos open source disponible per al estàndardGeoReport v2 està fdisponible en el següent lloc:http://wiki.open311.org/GeoReport_v2/Resources

47 Més informació a: http://www.iscopeproject.net/

48 Més informació a: http://ec.europa.eu/information_society/apps/projects/factsheet/index.cfm?project_ref=297284

49 Més informació sobre els estàndards utilitzats en el projecte està disponible:http://www.iscopeproject.net/iscopeNew/index.php?option=com_content&view=article&id=121&Itemid=76

50 Més informació a: http://www.opengeospatial.org/standards/is

51 Més informació a: http://es.wikipedia.org/wiki/CityGML

52 Més informació a: http://www.iscopeproject.net/iscopeNew/index.php?option=com_content&view=article&id=65&Itemid=66

53 Fuente: http://www.iscopeproject.net/iscopeNew/index.php?option=com_content&view=article&id=64&Itemid=65

54 Més informació a: www.libelium.com / waspmote

55 Més informació a: http://www.libelium.com/smart_santander_parking_smart_city/

56 Més informació a: www.libelium.com/smart_water_cycle_monitoring_sensor_network/

57 Més informació: http://www.rescatame.eu/DisplayPage.aspx?pid=24

58 Més informació a: http://commons.codeforamerica.org/apps

59 M ás informació a: http://commons.codeforamerica.org/apps/fixmystreet

60 Més informació a: http://commons.codeforamerica.org/apps/open-legislation

61 Má s informació a: https://github.com/open-city/cps-tiers

62 Més informació a: https://github.com/open-city/edifice-maps

63 Més informació a:http://opencityapps.org/

Via: http://observatorio.cenatic.es/