L’eina permet conèixer l’evolució en l’edificació i dóna informació sobre com actuen les ciutats i els ciutadans interactuen amb ella.

Urban Layers és un mapa interactiu creat per Morphocode que explora l’estructura del teixit urbà de Manhattan. El mapa permet navegar a través de fragments històrics dels barris que han estat preservats i quedat incrustrados en el conjunt de arquitectònic de la zona.

Manhattan vist amb Urban layers

Morphocode treballa en la intersecció entre el disseny i la tecnologia, l’equip està interessat en com les visualitzacions urbanes poden fer que les persones prenguin consciència sobre importants condicions urbanes i proveeixin d’informació rellevant sobre com les ciutats actuen i els ciutadans interactuen amb el seu entorn.

Manhattan vista des de l’antiguitat dels seus edificis

El rígid arxipèlag de blocs d’edificis ha estat mapejat com una successió d’episodis estructurals que comencen a 1765.

El Pla per a Manhattan dels comissaris de Nova York en 1811 fixava una matriu ortogonal de 2.028 blocs.La xarxa de manhattan. El pla proveïa espai per a una expansió set vegades més gran a l’àrea construïda a l’illa en aquell temps. L’expansió es va produir entre 1810 i 1900.

Línia de temps d'Urban Layers

Cap a finals del segle 19, la majoria del territori de Manhattan estava acabat de construir, mentre que la seva població creixia 20 vegades més. El que roman d’aquest període, en termes d’entorn constructiu, és un dels principals recursos del sentit d’escala humana de l’illa.

El grafisme de l’eina utilitza capes per identificar alguns dels edificis més antics de Manhattan, per fer veure com l’inici del segle XX va marcar l’entorn urbà de l’illa o per descobrir la distribució de l’activitat de construcció al llarg de les últimes dècades.

Fonts de dades

L’eina es val de dues bases de dades: ‘PLUTO’ i la ‘NYC building footprints’.

PLUTO: conté informació variada sobre cada edifici localitzat a Nova York, com any de construcció, alçada, barri, etc. Les seves dades van ser fetes públiques el 2013 i és considerat una gran fita per a la comunitat open data.

Existeixen propietats de les que no hi ha un any de construcció disponible (al voltant d’un 2% dels 46.000 edificis antics Manhattan), però, veure quan van ser construïts un grup d’edificis en una parcel·la suposa un gran avanç en les dades de mapeig.

Eina Urban Layers

Urban Layers utilitza l’eina Mapbox GL JS, una nova tecnologia basada en WebGL que utilitza dades vectorials per emmagatzemar i representar dades. Els edificis es filtren i defineixen sobre la marxa al navegador.

El cas de harlem

Un exemple concret és el cas del barri de Harlem, situat al nord de Manhattan, on la majoria dels edificis es van aixecar entre 1900 i 1940, corresponent amb l’arribada dels immigrants del Sud. Es registra una lenta construcció en les dècades següents, que precedeixen d’un nou repunt recent. L’època d’explosió en la construcció coincideix també amb el Renaixement que va convertir el barri en epicentre de nous moviments artístics de dansa, poesia, pintura i literatura i l’impacte encara es percep.

Harlem vist amb Urban Layers

Gràcies a codis morfològics de capes urbanes és possible localitzar gairebé tots els edificis del segle 19 que segueixen en peu a dia d’avui. Aquesta és una de les variables que es poden aïllar amb l’eina. I és fàcil veure que molt pocs dels edificis construïts entre 1765 i 1860 continuen en peu a dia d’avui.

A més, commutant els paràmetres des de fa unes dècades es pot comprovar quan van començar a veure la llum algunes de les riqueses de Harlem que encara existeixen.

Urban Layer, edificis construïts en els últims anys

Urban Layer llança respostes abans preguntes del tipus com de vell és un barri o quan es va produir d’època de major activitat en la construcció, ja es pot saber de forma visual a cop de clic.

Via: www.esmartcity.es